ALBERT ROIG, MIQUEL BEZARES

“L’endemà de la mort de la mare, va veure que el que havia perdut i se n’havia anat s’era fet invisible i salvatge per sempre…” El 22 d’abril de 1988, l’endemà de la mort de sa mare, Blai Bonet escriví una carta “atroç” a Albert Roig i també el poema ‘Dotze hores després de tornar orfe’, que enceta el llibre Nova York (1991). Aquest diàleg entre autors, entre text poètic i epístola, entre vida i relat, forma part del llibre Posseït (2022) en què Albert Roig recollí una part de la memòria de Blai Bonet i altres coetanis.

Miquel Bezares compartí poesia i converses entorn de la camilla de Blai Bonet, i sobretot una amistat que configurà una part essencial de la trajectòria d’aquest escriptor llucmajorer, amic també de Toni Catany i impulsor de les Edicions Atàviques. Fou també en les darreries dels 80, quan Bonet deixava escrit: “De vegades un amic és un desert, i, qualque vegada, el desert és l’aigua…’, en el poemari El jove (1987).

Una conversa d’amistats, memòries i poesia coincidint amb l’Any Blai Bonet.

Entrada lliure fins a completar cabuda.