EMPAR MOLINER

Empar Moliner és escriptora i comunicadora, una de les figures públiques catalanes més influents dels nostres dies. Nascuda a Santa Eulàlia de Ronçana, es va donar a conèixer amb el recull de relats L’ensenyador de pisos que odiava els mims (Destino, 1999), al qual va seguir la novel·la Feli, esthéticienne (Destino, 2000) –Premi Josep Pla. Posteriorment va publicar els volums de relats T’estimo si he begut (Quaderns Crema, 2004) –Premi Lletra d’Or–, portada al teatre per David Selvas amb gran èxit, i No hi ha terceres persones (Quaderns Crema, 2010) i els reculls d’articles Busco senyor per amistat i el que sorgeixi (Quaderns Crema, 2005) i ¿Desitja guardar els canvis? (Quaderns Crema, 2006).

El 2012 va publicar la novel·la La col·laboradora (Labutxaca), seguida de Contes infantils contra tot pronòstic (Columna, 2013), i el 2015 va obtenir el Premi Mercè Rodoreda amb Tot això ho faig perquè tinc molta por (Proa, 2016). El 2021 va treure el llibre de contes És que abans no érem així (Columna) i l’any 2022 va publicar la novel·la Benvolguda (Columna) amb una gran acollida de crítica i públic. La seva darrera novel·la és Instruccions per viure sense ella (Columna, 2026), amb què Empar Moliner torna apostant fort al món literari.

Moliner, a més d’escriptora, és periodista i comunicadora i col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació, de ràdio, televisió i premsa escrita.