MARIANA ENRIQUEZ

Mariana Enriquez és una de les principals exponents del que es coneix com a “nova narrativa argentina”. Nascuda a Buenos Aires, és periodista, subeditora del suplement Radar del diari Página/12 i docent. Des de 2020 és directora de Letras del Fondo Nacional de las Artes.

Els seus inicis en l’escriptura van ser influenciats per escriptors com Stephen King i H. P. Lovecraft. Va publicar la seva primera novel·la, Bajar es lo peor (Espasa Calpe, 1995), als vint-i-un anys. Convertida el pel·lícula en 2002 i reeditada per Anagrama l’any 2021. Des de llavors ha publicat un gran nombre de novel·les, reculls de relats, cròniques i assaigs com Cómo desaparecer completamente (Emecé editores, 2004), Los peligros de fumar en la cama (Emecé editores, 2009), Chicos que vuelven (Eduvim, 2010), Cuando hablábamos con los muertos (Montacerdos editorial, 2013), Alguien camina sobre tu tumba: Mis viajes a cementerios (Galerna, 2013), La hermana menor, un retrato de Silvina Ocampo (Ed. Univ. Diego Portales, 2014), Éste es el mar (Random House, 2018) o el recull Un lugar soleado para gente sombría (Anagrama, 2024), Premi Mundial de Fantasia 2025 en la categoria de millor col·lecció.

La seva obra recent més coneguda és Nuestra parte de noche (Anagrama, 2019), amb què es va convertir en la primera escriptora argentina en rebre el premi Herralde de Novel·la, i va guanyar el Premi Kelvin 505 a la “Millor novel·la original en castellà”, el Premi Celsius a la millor novel·la de ciència ficció, terror o fantasia en espanyol i el Premi de la Crítica Narrativa d’Espanya, entre d’altres.

Guanyadora del Premio Iberoamericano de Letras José Donoso l’any 2024, la seva obra, traduïda a més de trenta idiomes, la converteix en una mestra del terror contemporani i en un fenomen literari capaç de fusionar el gènere fantàstic amb la realitat social i política de l’Argentina.